Al desaparéixer les praderíes també desapareix el seu efecte protector, modificant-se radicalment el règim sedimentari i hidrodinàmic en el llac, passant d'una situació en què imperaven condicions de sedimentació positiva en l'entorn de les mates (illes de vegetació i comunitats vegetals de les vores afavoridores de la seua expansió, a l'actual, en la que L'Albufera es troba dominada per fenòmens erosius. Les onades espentades pel vent, sense cap trava que disperse la seua energia i frene el seu moviment, trenquen amb tota la seua força contra les vores, removent els fins sediments del llac, alterant els perfils suaus, desarrelant la vegetació i soscavant les Glossary Link Mates: Vores i illes del llac de l'Albufera formades per vegetació semisumergida pròpia d'aigua dolça. , que es disgreguen amb gran rapidesa. Un estudi de 1997 va concloure que, entre 1973 i 1994, la superfície total de les mates del llac de l'Albufera s'havia reduït en un 20%.
Encara que les albuferes són sistemes que evolucionen de forma natural cap al seu rebliment, la velocitat a què este procés es produïx pot veure's alterada substancialment, tant en sentit positiu com a negatiu, per la intervenció humana.
En el cas de l'Albufera de València, la conclusió de totes les infraestructures de sanejament planejades, la realització periòdica de campanyes localitzades de dragatge i, fonamentalment, l'augment de les aportacions d'aigua en quantitat i especialment en qualitat, representen les claus per a recuperar el seu bon estat ecològic i garantir la conservació a llarg termini de tan singular ecosistema.