Tancats de Mília i l'Illa

Humedales Artificiales en la Albufera

El Tancat de Milia tiene 33,4 hectáreas y está situado en el municipio de Sollana, a orillas del lago de L’Albufera. El Tancat de L’Illa ocupa 16 hectáreas y se encuentra en el Perelló (Sueca) junto al Estany de la Plana (una de las conexiones del lago con el mar).

Ambos humedales artificiales tienen funcionamiento similar. Hasta la fecha son alimentados con agua del lago que es bombeada a la cabecera de sistema. Se espera que próximamente se puedan alimentar también con el efluente del tratamiento terciario de las EDAR de Sueca y Albufera Sur. Tras pasar por sus diferentes fases el agua es devuelta al lago con una notable mejoría en su calidad.

3.2.1. Tratamiento subsuperficial

La primera fase del tratamiento consiste en hacer pasar el agua por un lecho de gravas. Durante esta fase se producen tres procesos:

-          La falta de luz propicia la muerte del fitoplancton.

-          Se produce un efecto físico de retención de sólidos en suspensión, similar a un filtro de carbono de un acuario.

-          En la superficie del lecho de gravas crece vegetación cuyas raíces atraviesan las piedras alimentándose de los nutrientes presentes en el agua.

Se trata del proceso más efectivo en lo que se refiere a depuración de agua, aunque no aporta resultados importantes en lo que a biodiversidad o regeneración de hábitats se refiere.

3.2.2. Tratamiento superficial

Tras pasar por gravedad por el lecho de gravas, el agua sigue su curso a través de varios subsectores inundados con agua a diferentes profundidades y con distintas coberturas vegetales. Se trata del tratamiento superficial. El agua circula lentamente mientras las plantas y las bacterias continúan su natural trabajo de  depuración del agua. Estos sectores, si bien son artificiales, recrean condiciones idóneas para la fauna, típicas de hábitats en regresión.

3.2.3. Lagunas finales

Antes de devolver el agua al lago de L’Albufera tanto el Tancat de Milia como el Tancat de L’Illa cuentan con unas lagunas finales. En ellas se pretende recrear a pequeña escala los efectos positivos  que esta agua más limpia puede tener, a nivel ambiental, antes de diluirla en la masa acuática de L’Albufera. Es aquí donde en un futuro se espera poder regenerar las praderas de vegetación acuática que en su día llenaban buena parte del lago.

Desde los años 70 las aguas del lago de L’Albufera han visto como su calidad se degradaba debido a los continuos vertidos de aguas residuales con tratamientos deficientes, la intensificación del cultivo de arroz y la reducción de las aguas fluviales que alimentaban este humedal de importancia internacional.

En el año 2004, expertos en diferentes disciplinas fueron convocados por el Ministerio de Medio Ambiente para la realización del ESTUDIO PARA LA SOSTENIBILIDAD DE L’ALBUFERA DE VALENCIA. Se trata del trabajo más exhaustivo hasta la fecha sobre este entorno natural.

http://www2.chj.gob.es/albufera/index.html

Fruto de numerosas reuniones, investigaciones y recopilación de conocimiento se concluyó cuáles eran los objetivos ambientales a conseguir en L’Albufera de Valencia. El objetivo principal: recuperar la calidad de las aguas presentes en los años 50 y 60. El estudio no se quedaba ahí, sino que proponía una serie de medidas urgentes a implementar. Comenzaba el programa AGUA ALBUFERA.

La empresa pública ACUAMED fue la principal responsable en poner los medios y convertir en realidad los objetivos del Estudio para la Sostenibilidad de L’Albufera. A través de su programa AGUA ALBUFERA se mejoraron las redes de saneamientos y se ampliaron varias estaciones depuradoras de aguas residuales (EDARs) con el fin de reducir la carga de nutrientes en las aguas que llegaban al lago.

Una de las medidas más innovadoras contempladas en dicho programa es hoy una realidad: la transformación de dos arrozales, al sur de L’Albufera, en humedales artificiales que funcionan como reservas naturales y como filtros verdes para la mejora de la calidad de las aguas: LOS TANCATS DE MILIA y L’ILLA.

En el año 2011 los humedales artificiales comenzaron a funcionar de forma independiente, estando gestionados por las empresas adjudicatarias de los respectivos contratos de construcción de las infraestructuras.

 

L’estany de l’Albuferaés un delsecosistemesmésvaluosos del parc natural. Però el seuestatecològicestàlluny del que va tindre fa unes dècades. Finsalsanys 60 les seuesaigüesdolces eren transparents i hi vivia una rica i variada vegetació i fauna aquàtica.

El creixementurbà, agrícola i industrial de València i les poblacionspròximes va provocar a principisdelsanys 70 del seglepassat una degradaciómoltforta de la qualitat de l’aigua de l’Albufera. Hi van desaparéixer les plantes aquàtiques i la major part de peixos, mol·luscs, insectesaquàtics i xicotetsmamífers. La falta d’aliment va allunyar també les aus les poblacions de les quals es van reduirdràsticament.

A estos problemes de contaminació i desapariciód’espècies, cal afegir el fet que cada vegada arribe menys quantitat d’aigua a l’estany. L’assignatura pendent a l’estany de l’Albufera és garantir un cabal ecològic d’aigua en quantitat i qualitat suficient per a tornar-li el bon estat de què va gaudir fins als anys 60.

Com recuperar la qualitat de l'aigua de L’Albufera, regenerar elshàbitatsdegradats i aconseguir el potencial ecològicd'aquestespai? ElsAiguamollsArtificials poden ser part de la solució.

El principibàsicdelsAiguamollsArtificialsconsisteix en fer circular aigua per terrenysambvegetació. Les plantes s'alimentendelsnutrientspresents en l'aigua, reduintaixí la seuaconcentració i deixant una aiguamés neta. Aquestsenzill sistema es s’aplica fa anys en petitespoblacions, nuclisruralsaïllats, en càmpings, hotels…

ElsAiguamollsArtificials de L’Albufera, popularmentconeguts en aquesta zona com Filtres Verds, suposen un innovador avanç en l'aplicaciód'aquest sistema de depuració, per la seuagrandària i la seuacapacitat de tractament. Estandissenyats per a recircular l'aigua del llac, reduint la seuacàrrega de contaminacióorgànica, i poden funcionar com a tractament posterior a les estacions de depuraciód'aigüesresiduals (EDAR).

Els Aiguamolls Artificials de L’Albufera han sigut construïts sobre antics camps d'arròs en els quals s'ha plantat vegetació autòctona. Aquesta vegetació, a més de depurar l'aigua de la llacuna, compleix una segona i importantíssima funció: recrear ecosistemes naturals escassos en L’Albufera, conformant una xarxa de Reserves Naturals de gran valor per a l'avifauna que ens visita.

 

El llac de l'Albufera és un dels ecosistemes més valuosos de tot el conjunt del Parc Natural. Les seues aigües atrauen a innumerables aus que trien l'Albufera com a lloc d'alimentació, descans i cria. No obstant això, l'estat ecològic del llac està lluny del de fa a penes unes dècades. En els anys 60, abans del desenvolupament urbanístic de l'àrea metropolitana de València, les seues aigües eren transparents (els pescadors bevien, en alguns punts que bé coneixien, directament del llac!), plantes aquàtiques dibuixaven el seu fons i multitud d'espècies diferents de peixos nadaven a gust. Les rates d'aigua i les llúdries, molt exigents amb la neteja dels seus hàbitats, trobaven en l'Albufera un lloc ideal per a viure. La transformació agrària de l'entorn del llac havia canviat la seua naturalesa de mareny salobre a un el verger de biodiversitat ple de neta aigua dolça.

Hui en dia, si bé el llac continua sent un gran focus de biodiversitat, les seues aigües seguixen sense ser transparents, només unes poques espècies de peixos, molt resistents a la supervivència en aigües térboles, persistixen en el llac, i poques plantes aquàtiques  aguanten les condicions de Glossary Link eutrofizació : Acumulació de substàncies i residus orgànics en les aigües de llacs, embassaments i mars, que provoca la proliferació excessiva i perjudicial de certes algues.

En ecologia el terme eutrofització designa l'enriquiment en nutrients d'un ecosistema. L'ús més estés es referix específicament a l'aportació més o menys massiu de nutrients inorgànics en un ecosistema aquàtic. Eutrofitzat és aquell ecosistema o ambient caracteritzat per una abundància anormalment alta de nutrients.  fruit de l'alta concentració de matèria orgànica en l'aigua.

En els últims anys les administracions estan realitzant esforços de cara a la millora dels sistemes de sanejament per a depurar els efluents abans que arriben al llac.

L'assignatura pendent: Garantir a l'Albufera un cabal ecològic d'aigua en QUANTITAT i QUALITAT suficient per a tornar-li el bon estat ecològic del que va gaudir fins als anys 60.